Rolls Royce Springfield Silver Ghost

Finalitzada la 1ª Guerra Mundial hi ha una gran demanda de vehicles, però no hi ha suficients vehicles nous disponibles. Va sorgir la idea de fer Rolls-Royces a Amèrica per satisfer la important demanda interna que hi havia i així no haver de pagar els impostos d'importació “lmport Duty” que era del 45 % del valor. Això faria que els preus d'aquests Rolls Royce fossin una mica més raonables. Buscant la millor ubicació es va triar Springfield (Massachussets). Era una zona on es podien trobar treballadors acostumats a la màxima precisió i atenció al petit detall. Molts dels treballadors provenien de la indústria del rifle i del revòlver. Es va adquirir una antiga fàbrica de motocicletes Indian, on durant la Primera Guerra Mundial es van construir Tanks i en 1920 comença l'aventura americana. Es va pensar a construir “El Millor Cotxe del Món”. El sistema d'arrencada d'aquests cotxes està compost per 458 components amb 241 dispositius de seguretat. Es van buscar els millors materials i es van tractar amb la màxima precisió acabats en alpaca i platí. El resultat va ser l'esperat però el cost excessiu, el seu preu final duplicava i triplicava el preu dels millors V-12 americans Cadillac, Packar, Lincoln, etc... Després de 10 anys de producció en Springfield i una producció de 2944 cotxes, la fàbrica era inviable. Cost elevadíssim, recessió econòmica, “Crack” del 1929 i es va decidir no continuar amb la producció del següent model, el Rolls-Royce Phantom II, que es construiria solament a Anglaterra i farien una variant amb volant al costat esquerre per a l'exportació. Els Rolls-Royce fets en Springfield són els únics construïts fora d'Anglaterra i la característica més important que els distingeix és el seu volant al costat esquerre. Es van introduir importants millores, algunes d'elles incorporades posteriorment pels anglesos, com el sistema de greixatge centralitzat accionat per una bomba de greixatge manual muntada en la posició del conductor que distribuïa oli a 44 punts, doble encès per bobina, millor ubicació de la dinamo, etc.... Aquests Rolls-Royce eren extremadament sofisticats i complicats. Per instruir als conductors, es posava en coneixement dels clients, que solament per als xofers-mecànics que haguessin de conduir un vehicle Rolls-Royce, tenien a la seva disposició l'escola d'instrucció de Rolls-Royce, amb un local ben equipat, un cotxe per a proves de conducció, un xassís complet amb tots els detalls per mitjà del com es dóna la instrucció general així com pràctica del manejament del canvi, també existia un joc complet de totes les unitats de xassís els quals eren separats per fer demostracions als alumnes. El curs que es recomanava durava dues setmanes durant el període de les quals podia proporcionar-se allotjament i aliments als xofers-mecànics que ho seguien. En finalitzar el curs d'instrucció hi havia un examen al qual es pregava als propietaris dels cotxes, permetessin participar als seus xofers-mecànics. El model Trouville té el nombre de xassís 183 i el St. Andrew el 184. Aquests vehicles van estar un darrere d'un altre en la línia de producció de Springfield gairebé 90 anys enrere. Els va tornar a ajuntar en els anys 60 el més gran col·leccionista americà “Harra’s”, i major propietari de Casinos de Las Vegas. Posteriorment van passar a formar part de la major col·lecció europea de Rolls Royce Phantom l. I ara Grup Limousines continua mantenint-los junts per a Vostè.